Estás escuchando un podcast de Podhoc — una plataforma donde cualquier cosa puede convertirse en un podcast para aprender en movimiento.
La Guerra del Francès, presentada en els apunts d’història de 1808 a 1868, comença amb un pacte traïdor entre Godoy i Napoleó. Aquest tractat permet l’entrada de tropes franceses sota pretext d’invasió portuguesa, sembrant les llavors de la revolta popular que esclataria poc després.
El motí d’Aranjuez provoca la caiguda de Godoy i l’abdicació forçada de Carles IV en favor de Ferran VII. Aquesta inestabilitat dinàstica crea el buit de poder que Napoleó aprofita per reunir la família reial a Baiona i obligar-los a renunciar al tron.
En imposar Josep I Bonaparte com a rei, Napoleó desencadena l’aixecament del dos de maig de mil vuit-centos vuit a Madrid. La resistència popular es organitza ràpidament mitjançant Juntes Locals i Provincials, coordinades finalment per una Junta Suprema Central que assumeix la sobirania nacional.
Les conseqüències demogràfiques i econòmiques de la guerra són devastadores, superant els mig milió de morts i la destrucció massiva d’infraestructures. Políticament, aquest conflicte marca la ruptura definitiva amb l’Antic Règim i el naixement del liberalisme espanyol, mentre les colònies americanes inicien el seu procés independentista.
Les Corts de Cadis, convocades el mil vuit-cens deu, representen el moment fundacional de l’Estat liberal espanyol amb la Constitució de mil vuit-cens dotze. Aquesta carta magna estableix la sobirania nacional, dividint els poders en executiu, legislatiu i judicial per limitar el poder absolut del monarca.
La Constitució de mil vuit-cens dotze garanteix igualtat jurídica, llibertat d’impremta i sufragi universal masculí indirecte, tot mantenint el catolicisme com a religió oficial. Aquesta obra legislativa també desmantella estructures feudals abolint senyorius jurisdiccionals, suprimint la Inquisició i eliminant els gremis per fomentar la llibertat econòmica.
El retorn de Ferran VII el mil vuit-cens catorze inicia el Sexenni Absolutista, marcat pel Manifest dels Perses que demanda el retorn a l’Antic Règim. Mitjançant el Decret de València, el rei anul·la la Constitució de Cadis i restableix l’absolutisme, la Inquisició i els privilegis nobiliaris, perseguimplacablement els liberals.
La inestabilitat governamental i la fallida econòmica caracteritzen aquest període, fins que el pronunciament de Riego el mil vuit-cents vint obliga Ferran VII a jurar la Constitució. Això inaugura el Trienni Liberal, on es restaura la llibertat d’impremta i es intenta desamortitzar béns, però divideix els liberals en moderats i exaltats.
El Trienni Liberal acaba quan Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliança, permetent l’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís el mil vuit-cents vint-i-tres. Aquesta intervenció francesa restaura l’absolutisme i inicia la Dècada Ominosa, un període de dura repressió contra els liberals prominents com Riego o Torrijos.
Davant la ruïna econòmica, Ferran VII busca suport en la burgesia moderada, provocant l’oposició dels absolutistes radicals coneguts com els Agraviats. El conflicte fonamental rau en el model d’Estat, oposant la monarquia absoluta d’origen diví a la monarquia constitucional basada en la sobirania nacional i la igualtat jurídica.
El conflicte successori s’intensifica amb la Pragmàtica Sanció de mil vuit-cents trenta, que abolix la Llei Sàlica per permetre la successió femenina d’Isabel II. Els absolutistes radicals recolzen el germà del rei, Carles Maria Isidre, mentre la reina Maria Cristina aliada amb els liberals defensa els drets de la seva filla.
La Primera Guerra Carlina neix de la mort de Ferran VII i el xoc ideològic entre l’Antic Règim i el nou Estat liberal. Els carlins defensen la monarquia absoluta, la unió inseparable entre Església i Estat, i els furs tradicionals, mentre els liberals promouen la constitució parlamentària i el centralisme administratiu.
La base social carlina resideix en la noblesa rural, el clergat i el camperolat de zones rurals, especialment al País Basc, Navarra i Catalunya. En canvi, els liberals compten amb la burgesia urbana, les classes mitjanes i l’exèrcit, consolidant el seu poder a les grans ciutats de tot l’Estat.
La guerra conclou amb el Conveni de Bergara de mil vuit-cents trentanou, un acord de pau entre els generals Espartero i Maroto. Aquest conveni respecta els graus militars carlins i promet mantenir certs furs basco-navarresos, posant fi als combats principals però deixant tensions polítiques pendents.
Les desamortitzacions tenen com a objectiu expropiar béns de la mà morta per convertir-los en propietat privada i vendre’ls en subhasta pública. La desamortització de Mendizábal del mil vuit-cents trenta-sis afecta els ordres religiosos per finançar la guerra contra els carlins i reduir el deute públic.
Posteriorment, la desamortització de Madoz del mil vuit-cents cinquanta amplia la venda als béns comunals municipals per finançar el ferrocarril i eixugar finances. Aquests processos privatitzen massives extensions de terra, però no generen una reforma agrària justa sinó que consoliden el latifundisme en mans de la burgesia.
La burgesia financera i agrària, juntament amb la noblesa, beneficien-se comprant terres a bon preu i consolidant-se com a nova oligarquia. Pel contrari, el camperolat perd l’accés a les terres comunals, convertint-se en jornalers miserables, mentre l’Església Catòlica perd el seu poder patrimonial i artístic.
La Dècada Moderada de mil vuit-cents quaranta-quatre, liderada per Narváez, estableix una constitució conservadora amb sobirania compartida i sufragi molt censatari. Es crea la Guàrdia Civil per mantenir l’ordre i es firma el Concordat de mil vuit-cents cinquant-u, legitimant les desamortitzacions a canvi del control eclesiàstic.
El Bienni Progressista de mil vuit-cents cinquanta-quatre, impulsat per O’Donell i Espartero, aprova la Desamortització General de Madoz i la Llei General de Ferrocarrils. Tot i que la Constitució de mil vuit-cents cinquanta-six no arriba a promulgar-se, aquest període impulsa decisivament la industrialització i les reformes liberals abans de la crisi final.
Gracias por escuchar este podcast de Podhoc.
