Estás escuchando un podcast de Podhoc — una plataforma donde cualquier cosa puede convertirse en un podcast para aprender en movimiento.
El Pla de salut de Catalunya Horitzó 2035, el document de planificació estratègica del Departament de Salut, obre el seu plantejament qüestionant com hem de construir avui la salut de les generacions de demà. Aquest Pla no és simplement un conjunt de metes, sinó un instrument orientat a transformar la realitat sanitària mitjançant una mirada llarga que arriba fins al 2035. És fonamental comprendre que la salut no es genera només als hospitals, sinó que es nodreix de les nostres condicions de vida quotidianes. Per tant, el nostre primer pas consisteix a examinar l'orientació d'aquest nou full de ruta.
El progrés de Catalunya no pot mesurar-se únicament a través del creixement econòmic o del producte interior brut del país. El veritable desenvolupament resideix en la salut, el benestar i la qualitat de vida, assegurant que ningú quedi enrere en aquest procés. Així, el sistema sanitari català, universal i consolidat, ha de fer un pas més enllà per afrontar els nous desafiaments. Aquests reptes inclouen l'envelliment poblacional, la cronicitat, la salut mental i els impactes del canvi climàtic sobre la nostra societat.
Consequently, el Pla de salut Horitzó 2035 proposa una doble orientació que resulta clau per al futur col·lectiu de tots els catalans. Primer, ens insta a generar i preservar més salut, intervenint sobre els factors i les condicions que la determinen abans que aparegui la malaltia. Segon, busca transformar el sistema de salut cap a un model d'atenció preventiva, integrada i orientada a aportar un valor real. Aquesta transformació exigeix un canvi de mirada profund que implica no només els sanitaris, sinó el conjunt de les polítiques públiques del país.
Ara bé, aquest enfocament de generació de salut parteix de principis ètics i valors fonamentals que inspiren cada línia d'actuació prevista. En el centre d'aquesta estratègia trobem la centralitat de la persona, garantint sempre el respecte a la seva autonomia i dignitat. Perquè, al cap i a la fi, la salut és un dret i una expressió de justícia social que hem de protegir amb fermesa. Com a resultat, el sistema es compromet a situar l'equitat com una mesura essencial del nostre progrés social.
Aquest compromís amb l'equitat adopta una perspectiva interseccional, reconeixent com diversos eixos de desigualtat configuren l'experiència en salut de cada ciutadà. Quan parlem d'equitat, no ens limitem a garantir l'accés a les consultes; busquem l'adequació total de la resposta al nivell de necessitat de cada individu i territori. Aquest principi d'universalisme proporcional assegura que les actuacions arribin a tothom, però amb una intensitat adaptada. Per tant, reconèixer aquestes desigualtats és el pas previ per poder reduir-les efectivament.
A més, la sostenibilitat i la responsabilitat envers les generacions futures actuen com a valors transversals del Pla. La salut de les persones que vindran depèn directament de com gestionem avui els nostres recursos socials, econòmics i ambientals. El Pla de salut reconeix la interdependència entre la salut humana, la salut dels animals i la dels ecosistemes sota el paradigma d'Una sola salut. En definitiva, protegir el medi ambient i reduir l'impacte del canvi climàtic sobre la nostra població forma part del nostre deure ètic col·lectiu.
[short pause] Per entendre millor com podem orientar l'acció futura, hem de fer un exercici d'anàlisi basada en l'evidència sobre què determina realment la nostra salut. Tradicionalment, s'ha posat el focus en l'atenció sanitària, però sabem que factors com l'entorn on vivim, l'habitatge o el nivell educatiu tenen una influència molt més gran. El Pla de salut adopta un enfocament de curs de vida, reconeixent que el que experimentem en la infància condiciona la nostra robustesa en l'edat adulta. Aquest marc conceptual permet que les polítiques públiques actuïn amb una precisió molt més alta.
Consequently, el Pla se centra en actuar sobre les anomenades causes de les causes. No és suficient tractar les símptomes de la malaltia si no ataquem l'origen que els provoca en el teixit social. Per exemple, el nivell educatiu o les condicions laborals poden contribuir simultàniament a l'aparició de problemes cardiovasculars i de salut mental. En analitzar aquestes cadenes causals, identifiquem els punts on una intervenció pot generar el major impacte possible. Això ens permet prioritzar allò que és realment efectiu, deixant de fer allò que no aporta valor.
Aquest abordatge ecosistèmic requereix intervencions complementàries en set nivells diferenciats. Des de l'àmbit individual fins a la regulació normativa, totes les peces han d'encaixar per protegir el benestar dels ciutadans. Aquesta visió ens permet, per exemple, coordinar intervencions sobre els entorns urbans perquè afavoreixin el moviment al mateix temps que facilitem consells mèdics personalitzats. Aquest enfocament didàctic subratlla que la salut és un resultat ecosistèmic i no pas un fet aïllat a la consulta d'un metge.
[uhm] Un aspecte molt innovador d'aquest Pla és com ha integrat el coneixement i l'experiència de més de quatre mil persones, incloent ciutadans i professionals. Aquest exercici participatiu ha permès que les prioritats no surtin d'un despatx, sinó que es fonamentin en les necessitats reals i les barreres que la ciutadania es troba cada dia. Es tracta, en essència, de combinar l'evidència científica amb l'experiència viscuda. Així és com construïm un consens social entorn de la salut, garantint que el Pla sigui una autèntica aposta de país.
Ara, és moment d'examinar quins són els reptes i les prioritats de la salut a Catalunya a partir d'aquestes dades. Encara que l'esperança de vida se situï en nivells històrics, amb 84,4 anys, no podem ignorar les desigualtats socials significatives que encara persisteixen. Una persona que resideix en un barri desfavorit té una esperança de vida inferior que una altra situada en una zona més acomodada. Aquesta bretxa, de vegades de fins a deu anys en els homes, és una ferida que el sistema de salut no pot tolerar.
Per altra banda, la mortalitat evitable ens ofereix una brúixola molt precisa per mesurar l'efectivitat de les nostres polítiques. Aquesta categoria de defuncions, que podrien haver estat previstes mitjançant accions intersectorials efectives, continua sent una prioritat absoluta del Pla. El càncer de pulmó o les malalties cardiovasculars encapçalen aquesta llista, recordant-nos que hem d'actuar sobre els factors de risc de manera molt més contundent. La mortalitat evitable no és una xifra neutra; és un indicador del nostre èxit o fracàs en la protecció de la població.
[short pause] En analitzar la càrrega global de malaltia, hem d'incorporar els anys de vida ajustats per discapacitat, els anomenats AVAD, que ens permeten veure l'impacte real de la malaltia crònica. No és només el risc de morir, sinó la pèrdua d'autonomia i la qualitat de vida allò que més pesa. Les caigudes, els problemes musculoesquelètics i els trastorns mentals configuren gran part d'aquest patró de càrrega. Aquesta nova metodologia ens obliga a reorientar els recursos sanitaris cap a la preservació de la funcionalitat i l'autonomia personal.
Quant als factors de risc causals, l'evidència apunta de manera directa cap a elements que podem modificar amb les polítiques adequades. El tabac manté el seu lloc com el principal factor de risc, seguit de l'excés de pes, la pressió arterial elevada i una alimentació inadequada. Aquests factors, en gran part prevenibles, són els que configuren el nostre panorama epidemiològic futur. Per això, el Pla subratlla que la major part de les causes de malaltia es troben fora de l'àmbit estricte del sistema sanitari, en els nostres estils de vida i entorns.
Un dels punts de més consens entre professionals i ciutadania és la necessitat imperativa d'actuar sobre els hàbits d'activitat física i alimentació saludable. L'allunyament de la dieta mediterrània, especialment en la població infantil, és un senyal d'alerta. Només un 8% dels nostres infants consumeix diàriament les cinc racions recomanades de fruita i verdura. Això ens indica que la responsabilitat individual es veu superada sovint per la disponibilitat i l'accessibilitat d'aliments ultraprocessats, convertint l'elecció saludable en una tasca difícil.
En segon lloc, el consum de tabac i alcohol requereix un impuls normatiu i comunitari que vagi molt més enllà de la sensibilització. L'alcohol, tot i ser una substància altament implicada en accidents i urgències, no mostra encara un declivi sostingut com el tabac. Aquesta substància és un factor decisiu en problemes de salut mental i violències. Per això, el Pla estableix metes clares, com la reducció del consum de risc en la població jove, integrant la prevenció en l'entorn educatiu i el reforç del control en els punts de venda.
Un concepte que el Pla de salut introdueix amb gran força és el dels mil dies d'or. Aquest període, que va des de la concepció fins als dos anys d'edat, és una finestra d'oportunitat inigualable. Invertir en aquest estadi té un retorn en salut que ens acompanyarà durant tot el cicle vital de la persona. Millorar l'entorn d'aquests infants, garantint un vincle segur i una nutrició adequada, és la millor eina preventiva de què disposem per reduir les desigualtats futures en salut.
[uhm] També hem de fer front a la fragilitat i la cronicitat amb una mirada d'integració real dels serveis. L'envelliment accelerat de Catalunya fa que una gran part de la població conviu amb múltiples patologies cròniques. El repte, per tant, és la gestió de la complexitat, evitant que la persona es perdi en un laberint de consultes i especialistes. Els professionals del sistema, que són el seu principal actiu, reclamen un model d'atenció més integrat on les necessitats socials i sanitàries estiguin veritablement coordinades.
La salut mental i el benestar emocional, tal com reflecteixen les dades, han de ser tractats com una prioritat de primer ordre en la nostra agenda. L'ansietat i la depressió, molt freqüents en dones i col·lectius amb menor nivell d'estudis, indiquen una necessitat d'abordar els determinants socials que generen aquest malestar. Aquesta realitat exigeix reforçar les alternatives terapèutiques que no passin exclusivament per la prescripció de fàrmacs. El Pla de salut aposta, per tant, per una atenció que integri la salut mental en la vida comunitària i educativa.
Pel que fa a les violències, el sistema de salut té un deure de vigilància i intervenció proactiva que encara està infradetectat. Les violències masclistes, les violències infantils i el maltractament a les persones grans tenen un impacte sistèmic sobre la salut física i mental. Moltes vegades, les consultes sanitàries són l'únic lloc on aquestes situacions poden aflorar. Cal una resposta integral, coordinada entre tots els serveis, per assegurar que la persona pugui trobar en el professional sanitari la porta cap a la seguretat i la recuperació.
El canvi climàtic i el medi ambient completen la llista de reptes inajornables de la nostra societat. Catalunya és especialment vulnerable a l'augment de les temperatures i a la contaminació de l'aire. La calor extrema, tal com vam observar l'estiu de 2024, ja s'associa a un nombre significatiu de morts evitables. Per això, la protecció del medi ambient, la millora de la qualitat de l'aire i la creació de refugis climàtics són, avui, mesures fonamentals per garantir la supervivència i la salut pública del futur.
[long pause] Després d'haver establert els fonaments i els reptes principals, hem d'analitzar l'estructura d'intervenció proposada pel Pla per transformar aquests objectius en realitat. El Pla s'articula en sis eixos estratègics que aborden les diferents etapes i àmbits de la vida. Aquesta estructura no s'ha d'entendre com compartiments estancs, sinó com un ecosistema d'intervencions interrelacionades que han d'actuar de manera sinèrgica. L'ambició és gran, però necessària: néixer, créixer i viure saludablement és un dret que el sistema ha de facilitar.
L'eix sobre com néixer, créixer i viure saludablement posa èmfasi en l'alimentació, l'activitat física i la prevenció d'addiccions. Aquí, el Pla fa un esforç per sortir del consell mèdic i arribar als entorns on les persones viuen realment. Es tracta d'aconseguir que l'opció saludable sigui, per defecte, l'opció més fàcil. Això s'aconsegueix amb mesures com ara menjadors escolars saludables, regulació publicitària i una fiscalitat que afavoreixi els productes nutritius enfront dels perjudicials per a la salut.
La vida activa, un altre dels pilars, s'ha de potenciar mitjançant l'urbanisme. Els nostres carrers han de convidar a caminar, a desplaçar-se amb bicicleta i a gaudir de l'espai públic. L'activitat física deixa de ser només un tema de gimnàs i passa a ser una política d'urbanisme i mobilitat sostenible. A més, la prescripció d'exercici físic a través de l'atenció primària marca un canvi cap a una medicina més funcional, que entén que el moviment és una medicina tan efectiva com el fàrmac en molts casos d'hipertensió o diabetis.
El bon descans també s'ha integrat com una prioritat de salut pública, reconeixent que vivim en una societat que ignora la importància del son. L'exposició a sorolls, l'ús nocturn de pantalles i la precarietat laboral són els enemics del descans reparador. Mitjançant campanyes d'informació i l'ajuda d'eines digitals supervisades, volem retornar al son el lloc central que li correspon per a una salut integral. Aquest canvi d'hàbits és una contribució directa a la millora de la salut cardiovascular i mental.
En el cas del tabaquisme, el Pla no s'atura en les mesures tradicionals, sinó que es planteja l'horitzó d'un futur lliure de tabac i nicotina. Amb la nova regulació d'espais lliures de fum, especialment en terrasses i espais d'oci, protegim els ciutadans i desnormalitzem un consum que encara causa milers de morts cada any a Catalunya. La deshabituació ha d'arribar de manera proactiva al pacient, especialment als centres de salut mental, on la prevalença de tabaquisme és molt superior a la mitjana.
Per altra banda, la vida lliure de violències ens situa davant del repte d'un sistema sanitari que actua com a guardià dels drets humans. La detecció precoç de situacions de maltractament, sigui en infants o persones grans, exigeix una formació continuada de tots els professionals. L'abordatge de les persones que exerceixen violències masclistes també forma part d'una estratègia sanitària transformadora. No volem només atendre les víctimes, sinó també treballar des de les consultes en la responsabilització i la reparació.
[short pause] Si ens fixem en el segon gran bloc, el de generar salut des dels territoris i entorns, veiem com l'acció comunitària agafa tot el protagonisme. La salut no s'ha de gestionar només als centres sanitaris, sinó en el teixit associatiu, en els centres culturals i en les biblioteques. L'ús de la cultura i les arts com a actius de salut és una aposta innovadora per millorar la salut mental i la cohesió social. Aquest és el camí cap a territoris que veritablement generen benestar.
La transformació dels entorns amb major vulnerabilitat socioeconòmica és un imperatiu ètic. Els barris amb menys recursos han d'obtenir més atenció i recursos, no menys. Això significa prioritzar intervencions urbanístiques, educatives i sanitàries allà on els indicadors de salut són més desfavorables. Les Àrees Integrades de Salut han de funcionar com a espais de coordinació intersectorial on s'apliqui aquesta lògica de discriminació positiva per reduir les desigualtats territorials que avui encara patim.
Els entorns educatius promotors de salut són una altra palanca clau en aquest bloc. Un alumne que es sent segur, ben nodrit i psicològicament acompanyat en el seu entorn escolar és un alumne que obtindrà millors resultats educatius i, alhora, tindrà una millor trajectòria de salut. La col·laboració entre els serveis d'educació i salut és essencial per detectar precoçment problemes de desenvolupament o malestar. L'escola ha de ser el bressol de la nostra capacitat de resiliència col·lectiva.
[uhm] En el camp dels entorns laborals saludables, ens proposem reduir el risc psicosocial i millorar el reconeixement de les malalties professionals. Moltes vegades, el treball emmalalteix i el sistema de salut pública ha d'acabar assumint un cost que hauria de ser previst a l'empresa. Millorar la vigilància de la salut i el retorn saludable a la feina després d'una baixa és un element vital per a l'autonomia de la persona i per a l'economia general. Protegir el treballador és, abans de res, protegir el ciutadà.
El tercer bloc, el d'enfortir la salut mental, ens porta a un canvi profund de model. La desinstitucionalització ha de ser una realitat plena, substituint l'estada hospitalària de llarga durada per suports comunitaris intensius que preservin la dignitat. La persona ha de poder viure a la comunitat i decidir sobre el seu projecte de vida. Això significa, en darrera instància, passar de l'atenció de l'hospital a l'atenció del projecte vital de la persona.
El model d'atenció basat en drets, alineat amb les directrius de l'OMS, posa l'accent en l'eliminació de les contencions mecàniques. L'ús de mesures coercitives ha de disminuir progressivament mitjançant la formació dels equips, el maneig de crisis de manera humanitzada i el suport dels agents d'ajuda mútua. Aquest és un canvi de cultura assistencial que requereix molt més que un protocol; exigeix un nou compromís ètic per part de tots els professionals que conformen la xarxa de salut mental.
[long pause] Tot seguit, considerem el repte d'envellir amb salut i autonomia. L'objectiu no és només afegir anys a la vida, sinó vida als anys. Per això, el Pla es fixa en la prevenció de la fragilitat i la capacitat intrínseca. Les caigudes en les persones grans, que sovint marquen el punt d'inflexió cap a la dependència, han d'estar en el focus de la prevenció proactiva. Una persona gran amb mobilitat i autonomia és una persona que participa en la societat, i aquesta participació és el millor antídot contra el deteriorament.
La protecció del medi ambient i el clima és la peça que tanca aquest trencaclosques, reconeixent que cap societat pot estar sana en un planeta malalt. Reduir la petjada de carboni del sistema sanitari no és només un compromís climàtic, sinó una mesura de salut pública de primer ordre. La compra pública ha d'incloure criteris ambientals estrictes per disminuir el consum d'un sol ús. En definitiva, hem de fer del sistema sanitari un referent de sostenibilitat que protegeixi els recursos naturals d'avui.
Com a culminació de tota l'atenció, el Pla reforça l'aposta per una atenció orientada al valor i centrada en la persona. Això suposa un canvi profund en la cultura assistencial, on els resultats que importen a la persona —la seva qualitat de vida percebuda— passen per davant de la pura acumulació d'activitat assistencial. Incorporar mesures com els PROMs i els PREMs és el pas necessari per integrar de veritat l'experiència del pacient en el govern i la gestió dels serveis.
Finalmente, la governança del Pla de salut descansa sobre l'acció compartida del conjunt del Govern. És un Pla que transcendeix el Departament de Salut per esdevenir una estratègia de país. L'Oficina d'Implementació i la Xarxa d'Impuls seran les estructures encarregades que el Pla no resti sobre el paper, sinó que generi resultats tangibles. Aquest mecanisme de seguiment i avaluació continua és la garantia que, fins al 2035, el nostre compromís amb la salut col·lectiva romandrà ferm, flexible i adaptat als reptes del futur.
Tenim les capacitats per construir una Catalunya més saludable i equitativa on cada ciutadà pugui viure més anys amb més benestar, autonomia i capacitat per desenvolupar els seus projectes de vida. El camí està marcat per aquestes prioritats clares que han estat àmpliament consensuades, des de l'acció comunitària fins a la transformació digital. La clau de l'èxit resideix en la perseverança de tots els actors implicats en aquest propòsit compartit. Construir avui la salut de demà és la responsabilitat que assumim per fer possible aquest futur.
Gracias por escuchar este podcast de Podhoc.
